CRESTES DE LLABERIA ( CEP I GATA)

CRESTES DE LLABERIA ( CEP I GATA)

16/06/2016

SERRA DE LLAVERIA PRIORAT

 Gràcies al meu Company i amic Toni. Ja em tens al tren direcció Capçanes

Terra d’en Pere Joan Barceló i Alguera (carrasclet)heroi de la gerra de successió.

 Al arribar a l’estació em trobo que som forces els que baixem del tren en aquest baixador, rebuts per el meu amic, ens dirigim al bar par tal de agafar forces per la dura jornada que ens espera, el bar encara roman tancat, per a sort o no, (doncs i perdem força estona) podem fer el mos.

Després de repartir-nos amb els cotxes enfilem vers les contrades del famós fuseller

I comencem. El primer tros es força dret i ens fa caminar lentament ja que encara no tenim les cames avesades a la marxa.

Poc a poc anem guanyant alçada, i jo em vaig fent amb la nova gent a base d’explicar anècdotes vers la muntanya (cosa que em costa poc) quant arribem dalt del cingla la vista és magnífica, i al costat queda una part separada de la resta que sens fa impossible no anar-lo a immortalitzar amb una bona i espectacular fotografia.

Som un grup força gran diuen 21/22 que no acabo d’entendre.(deu de passar com amb el Guadiana, que apareix i desapareix), d’aquí ja tot es carena que per cert Déu es va deixar de marcar els corriols doncs avancem com els isards, per on podem, ja portem unes dues hores i ens parem per recuperar forces, regades amb un vi que es pot mastegar.

El camí no millora per molt que jo no paro de rondinar, fins que trobem les restes d’una avioneta que li devia passar el mateix que a nosaltres amb el camí,

Quant ja estava per tornar( i si no ho vaig fer va ser per la simpatia de la fotògrafa del grup, Sta. Maria, que em anava animant a no fer-ho. i que em donava xarrera, i clar jo quant xerro el demes ja acaba sent secundari) ens varem topar amb l’autopista un GR, llavors la situació va canviar radicalment, en un plis varem arribar al poble, que gracies a un del guies ens va fer la broma d’allunyar-lo un bo tros( direu que m’he begut l’enteniment allunyar un poble ,com es pot fer?. Molt senzill, donant una gran volta per arribar-hi, o dit d’altre manera, no fent cas als físics que diuen:  que el camí més curt seguir la línia recta.

Allà si que varem menjar i veure com a vedells, fins i tot varem pondre fins i tot el sol, i  tot ben mullat amb una ampolla de vi per 21/22, quina bufa varem agafar!!!

La baixada era per un lloc molt frondós i amb un camí ben marcat tot el contrari de la carena, fins que varem arribar a una pista amb un rierol que alguns varen aprofitar per rentar-se els peus, i els que veníem al darrere si varem voler veure aigua varen tenir de fer un suplement d’excursió amb el seu cost econòmic, doncs els guies deien que no entrava amb el preu.

I per acabar de rematar varem anar a veure unes pintures molt interesants, ara això si tenies de tenir moltíssima imaginació, i sempre he dit que es el que em falta a mi imaginació.

En resumides molt content per tot, la gent un 10, els guies un ?? que es puntuïn ells mateixos, la fotògrafa un 11, bromes apart ja és el segon cop que vinc per aquestes contrades, i us puc molt ben assegurar que amb gent com valtres i penso tornar. Perquè

Sou collonuts i collonudes.

                                                           Vicenç, el fusteret de broma

CRÒNICA CEP

Avui hem quedat amb el grup Gata de Tarragona i alguns membres de la secció de muntanya de La Massa de Vilassar de Dalt. Sortim al voltan de les 09:30 de la plaça de l’esglèsia de Capçanes, som un 24 participants, comptant l’Irene que només té set mesos,  agafem els cotxes direcció a a la Fou fins al peu del senderó que ens portarà passant pel forat, a les crestes de Llaberia. Després d’una bona pujadeta arribem a les crestes per diriguir-nos cap a l’avioneta, alli gaudim d’unes vistes espectaculars, anem seguint la cresta caminant sobre calcàrea, ens aturem a esmorzar una mica abans de l’avioneta, doncs comença a apretar la calor i hem trobat una bona ombra. Continuem fins a trobar el GR que en portarà al poble de Llebaria on ens refresquem i dinem. Després de dinar anem baixant cap a la Fou, hem agafat un dia bastant calorós, però això no ens impedeix gaudir d’unes vistes que ens han deixat a tots boca badats , arribem a la Fou i ens tornem a refrescar, per enfilar l’última pujada fins als cotxes. Des d’allí anem plegats a visitar les pintures rupestres de Capçanes.

En definitiva ens ho hem passat genial i hem gaudit de valent de la nostra serra de Llebaria.

Gràcies a tots per fer possible aquesta experiència

Salut i muntanya

Maria Pi

No hi ha cap Comentari

Participa a la conversa

No hi ha cap Comentari!

Sigues el primer en començar una conversa.

Your data will be safe!Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.