MATAGALLS – MONTSERRAT 2017

MATAGALLS – MONTSERRAT 2017

24/09/2017

Crònica 38ena Matagalls-Montserrat

 

Per segon any consecutiu  uns quants membres del CEP ens hem decidit a prendre part en una de les marxes més antigues que es fan a les nostres contrades . Aquest cop , només pel grup de gent que erem ,   feia pensar que aquesta seria una edició molt especial.

Aquest any el fet de que fossim tanta gent  va motivar  que  la sortida  la iniciessim bona part dels participants des del peu del cremallera de Monistrol , i es que uns quants dels integrants , no tots , vam agafar els autocars que ens durien fins al poble del Brull on ens retrobariem amb la resta d’integrants de l’expedició que aquest cop portava un suport en l’assitència  que  també seria molt important  en que tots els integrants aconseguissim l’objectiu que ens haviem marcat , que era que tots plegats arribessim a Montserrat .

Som  una barreja de marxadors novells i experimentats en aquesta caminada .  El Manel , el Carlos , el Jordi Rofes , el Jordi Rull, el Josep Mª, el Pau , el Raül, el Vicenç, l’Oriol, la Conso, la Judit, l’Olga, el Jose Mari, el Josep ,el Sergi, el Rafa  i l’Armand junt amb en nostre equip d’assistència , la Lídia , la Marta i El Víctor ens dispossem  a passar una nit en vetlla per poder  engolir els gairebé 82 km  de distància que ens separen de Montserrat.

Els primers quilómetres  són plàcids  , i just a Aiguagfreda  ens trobem a un  personatge entranyable , es tracta de la Montse  una noia que any rere any  anima a la gent que fa aquesta travessa , i vet aquí que el Sergi es treu de la xistera  uns samarreta i el CD de la nostra estimada Soul Machine   i li fa entrega , en nom del grup.   Un reconeixement a la tasca que fa aquesta persona cada any amb la seva cantarella que encoratga a tots els participants : “Correu,  correu , que la vida no té preu”.

El grup segueix unit i a bon ritme , arribant al Coll de Posses , km 27 portem quasi 6 hores de camí  ,  quan sortim de l’avituallament  tot just  la nit fa acte de presència i es fa necessari treure el frontal de la motxilla.

La foscor i la fresca ja són aquí , si més no no hem tingut pluja , a partir d’ara el cansament s’anirà acumulant  i farà un pèl més difícil el nostre objectiu final . Ja amb el grup una mica estirat , tot veient la serp de llum  arribem a Sant Llorenç Savall , km 41 , estem tot just al mig de la travessa , sabem que es a partir d’aquí que comencen les dificultats  per a tots , alguns més que d’altres,  però el fet de fer pinya estem segurs que ens farà ser més forts.

 

El grup segueix unit però a partir d’ara  el rítme l’ha de marcar cadasqú per tal de fer més fácil aconseguir  arribar allà on volem , tenim molta sort  en que el nostre amic Pau fa de nexe d’unió entre tots plegats . A partir del km 50  una bona pujada ens recorda  encara més el cansament acumulat .

Ja som al km 57  , el conegut com a avituallament dels Donuts , són les 3 de la matinada , el cansament ara si és evident , en tothom , també  en les nostres assistències , que malgrat tot  ens segueixen donant el suport i l’escalf  que ens ajuda a seguir endavant , l’equip segueix sencer malgrat  les butllofes , algun que altre dolor als genolls o turmells o el defalliment psíquic que en algun que altre moment tots tenim, però  , un cop passat aquest punt,   es pot tenir la seguretat  de que ja  tenim l’objectiu a tocar .

Passem per Vacarisses , km 70 , aquí fa força fred  , les cames , tot i estar cansades i endolorides s’enfilen ja sense que ningú ho aturi cap a Montserrat , per aquí toca xafar força asfalt , es va fent de dia , el paisatge no és una meravella però ben aviat podem veure al davant  el màssis de Montserrat .

Arribem a Monistrol ja ben de dia , vora les 8 del matí,  fem parada tècnica per a recuperar forces i reagrupar-nos  una mica , alguns membres del grup han anat tirant  . A la poca estona ens decidim per embatre el darrer obstacle de la marxa , la pujada fins al Monestir , sabem que només són 4 quílometres però que la pujada continua els fa força llargs , tot plegat en una horeta i quart ja som dalt , allí ens espera la gent  del  grup que ha anat  arribant  i els familiars que aquest any si  poden estar al capdamunt de les escales d’arribada , tenim notícies de que el Jordi Rull també està certament a prop , i en poc més de mitja hora podem confirmar que el darrer dels integrants del grup que hem sortit del Brull fa cap al seu objectiu final.

Aquí desplegem una bandera commemorativa d’aquesta caminada , fem les fotos de rigor amb els familiars  que ens esperen , i anem marxant a buscar un descans que a hores d’ara se’ns fa precís .

Tot plegat una experiència plena de esforç, companyia i solidaritat  que han aplanat el camí per a que els 17 membres del CEP i la assistències que ens acompanyaven   haguem pogut gaudir del plaer que dóna haver acabat de nou aquesta marxa tan arrelada al nostre país.

 

 

No hi ha cap Comentari

Participa a la conversa

No hi ha cap Comentari!

Sigues el primer en començar una conversa.

Only registered users can comment.