MATAGALLS MONTSERRAT 2016

MATAGALLS MONTSERRAT 2016

02/10/2016

Crònica 37ena Matagalls-Montserrat

 

Ja fa ben bé 5 mesos  en un sopar  algú altre em va fer una proposta,si més no agosarada,  es veu que aleshores ja hi havien tres persones decidides a fer  caminant a bon ritme la Matagalls-Montserrat en la seva 37 ena edició  , i vet aquí que no vaig saber dir que no , després es va afegir un parell de companys més al grup , a banda sabíem de tres persones més de Falset que  en volien prendre part , aquí començaven el prolegòmens de l’aventura que  hem viscut  el tercer cap de setmana de setembre de 2016.

Som 17 de setembre a mig matí i en un poble anomenat El Brull , al bell mig del Montseny,  ens trobem el Rafa , el Carlos , El Manel , el Sergi , el Josep ,el Jordi , el Jose Mari ,el Pau i l’Armand per mirar de començar i acabar  una de les caminades de resistència més populars de Catalunya amb 3000 inscrits.

A l’arribar força fred , temps ennuvolat , fins i tot el Mauri ha dit que ens plourà , això si , sembla que no patirem calor , dinem ben aviat , i fem temps tot veient arribar la munió de gent  que ve a participar a aquesta prova. Nosaltres tenim la sortida ben aviat  , tot just uns minuts passades les 3 de la tarda.

Només començar   es fica un bon ritme de caminada que tots anem seguint  excepte el Rafa , el Carlos i el Manel  que  posen una altra marxa a partir d’ara sempre els tindrem per davant .Ben aviat ve la primera pista en baixada , aquí jo em deixo anar , no més de 20 minuts , serà l’única estona  de tota la travessa en que correm una miqueta , arribem a Aiguafreda  , primer avituallament del dia .

Un cop sortits d’allí,  ben aviat  , la primera anècdota del viatge , el Josep es posa un tros de cardo al darrere de l’orella , ens explica el perquè , quan acabem el llarg viatge sabrem si ha funcionat . Comença a xispejar , a veure si el Mauri tindrà raó  i haurem de posar-nos la capellina , esperem que no  perquè   aguantar  tot aquesta caminada  mullats pot fer les coses més difícils, per sort només ha estat un avís i no veurem ploure en tot el llarg camí.

Arribem de dia al segon dels avituallaments , és al Coll de Posses , aquí fem un bon berenar , ja dúiem més d’una quarta part del viatge , concretament 27,2 quilòmetres, comença a fosquejar així que  en  una estona haurem de treure els frontals , tot passant per unes pistes amples  que van oscil·lant amunt i avall arribem a l’equador de la travessa, St Llorenç Savall , quilòmetre 42, parem  primer en un bar del poble  a fer una cervesa ja que a l’avituallament no en trobarem, dóna gust veure  l’ambient que hi ha al poble amb una collada de gent que fan de suport als caminadors que fan la travessa,  després  ja a l’avituallament toca hidratar bé els peus , ja ben sobreescalfats ,ficar alguna tirita , canviar els mitjons i aplenar de nou la panxa, aquesta serà la parada més llarga que farem durant el recorregut ,  a partir d’aquí arriba la part més durà del trajecte  que afrontem amb la moral intacta segurs de que arribarem al nostre objectiu.

A la poca estona de remprendre el camí  el Jordi  deixa el grup , ell està més còmode amb un altre ritme , una decisió molt encertada ja que cadascú ha de fer pel que pot , entrem a una part que de ben segur és de les més boniques del recorregut , es tracta del traçat que travessa bona part del parc natural de St Llorenç i l’obac la llàstima és que al ser de nit no podem gaudir del paisatge, el recorregut  ens porta a una pujada  força llarga  , la que porta al torrent de les Saleres , estem al quilòmetre 55 , aquí jo  també baixo el ritme , les cames comencen a fer figa , fins i tot cal fer canvi de piles del frontal , tot plegat posa una mica  de dificultat a la situació , som al quilòmetre 57 aquí hi ha un nou avituallament ,  ens retrobem  de nou tots menys el Jordi i decidim  baixar una mica el ritme,  l’objectiu és arribar i si pot ser plegats .Els peus comencen a fer xup-xup però ara ja no hi ha qui pugui aturar-nos , del Jordi no en sabem res  , a parat el mòbil , una decisió molt intel·ligent , sobretot si no dus  bateria de recanvi, perquè no se sap mai quan el pots de menester , però estem segurs de que igual que naltros està  en el bon camí.

Ben aviat com qui no vol la cosa ens trobem tots plegats a Vacarisses , després de fer un senderó molt entretingut  en un espai que segur que de dia té més encant, ja som al  darrer avituallament del recorregut , ja toquem el quilòmetre 70 , a hores d’ara el Rafa , el Manel i el Carlos  ja estan per Montserrat , a nosaltres encara ens queda una mica , sabem que  en poc més d’una hora estarem als peus de Montserrat  i això més la claror de dia acabaran de donar-nos la darrera empenta .

Ja som a Monistrol , ara si , ja fa més de 16 hores i mitja que caminem , sabem que   aviat veurem a tota una colla de familiars que ens esperaran , tot estava previst però les circumstàncies han volgut que la pujada a Montserrat es col·lapses en part degut a la vaga del Cremallera , una altra anècdota que recordarem , però com no podem fer res al respecte enfilem els darrers quatre quilometres de pujada  que ens duran fins a la Moreneta, fet i debatut , poc abans de les nou del matí estem recollint el record que acredita que  tenim la Matagalls-Montserrat 2016  al sarró .El Josep és treu el tros de rama de cardó  de l’orella , diu la saviesa popular que serveix per no nafrar-se els peus i sembla que ha fet efecte .Ara només queda esperar al Jordi , ara si tenim notícies fresques , ens diu el seu germà que ja el tenim a Monistrol , sabem que en poca estona tots plegats haurem completat la travessa, i així és  en un tres i no res  el tenim  a dalt i podem dir amb molt de goig que tots plegats hem patit però hem gaudit de la Travessa aconseguint l’objectiu final que no era més que arribar a Montserrat .

En definitiva 81,5 quilòmetres amb molts alts i baixos , moltes hores de foscor que no ens han deixat gaudir massa del paisatge , però l’ambient de la travessa , el fet de fer-la  plegats , cadascú al seu ritme ,  i el fet de que tots haguem pogut  veure la Moreneta  han fet d’aquesta edició de la Matagalls Montserrat  un fet que no esborrarem de la memòria .

Un Travessa que  si algun dia podeu fer  és cent per cent recomanable sobretot pel seu ambient ,   l’edat no és cap impediment  , ens ho ha demostrat el Jose Mari ,  el que si que cal és tenir una bona forma física , fer una mica de preparació prèvia, posar-hi  molta voluntat i amb aquests ingredients segur que valtros també podeu , us animo a que  si més no s’ho penseu , qui sap si valtros podeu ser finishers de la Matagalls Montserrat 2017.

I no ens podem deixar d’explicar el sopar que vam fer per celebrar-ho amb les nostres famílies!  Gràcies Jose Mari pel cartell i per els recordatoris que ens has fet!

No hi ha cap Comentari

Participa a la conversa

No hi ha cap Comentari!

Sigues el primer en començar una conversa.

Your data will be safe!Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.