GENERAL

MATAGALLS – MONTSERRAT 2017

24/09/2017

Crònica 38ena Matagalls-Montserrat

Per segon any consecutiu uns quants membres del CEP ens hem decidit a prendre part en una de les marxes més antigues que es fan a les nostres contrades . Aquest cop , només pel grup de gent que erem , feia pensar que aquesta seria una edició molt especial.

Aquest any el fet de que fossim tanta gent va motivar que la sortida la iniciessim bona part dels participants des del peu del cremallera de Monistrol , i es que uns quants dels integrants , no tots , vam agafar els autocars que ens durien fins al poble del Brull on ens retrobariem amb la resta d’integrants de l’expedició que aquest cop portava un suport en l’assitència que també seria molt important en que tots els integrants aconseguissim l’objectiu que ens haviem marcat , que era que tots plegats arribessim a Montserrat .

Som una barreja de marxadors novells i experimentats en aquesta caminada . El Manel , el Carlos , el Jordi Rofes , el Jordi Rull, el Josep Mª, el Pau , el Raül, el Vicenç, l’Oriol, la Conso, la Judit, l’Olga, el Jose Mari, el Josep ,el Sergi, el Rafa i l’Armand junt amb en nostre equip d’assistència , la Lídia , la Marta i El Víctor ens dispossem a passar una nit en vetlla per poder engolir els gairebé 82 km de distància que ens separen de Montserrat.

Els primers quilómetres són plàcids , i just a Aiguagfreda ens trobem a un personatge entranyable , es tracta de la Montse una noia que any rere any anima a la gent que fa aquesta travessa , i vet aquí que el Sergi es treu de la xistera uns samarreta i el CD de la nostra estimada Soul Machine i li fa entrega , en nom del grup. Un reconeixement a la tasca que fa aquesta persona cada any amb la seva cantarella que encoratga a tots els participants : “Correu, correu , que la vida no té preu”.

El grup segueix unit i a bon ritme , arribant al Coll de Posses , km 27 portem quasi 6 hores de camí , quan sortim de l’avituallament tot just la nit fa acte de presència i es fa necessari treure el frontal de la motxilla.

La foscor i la fresca ja són aquí , si més no no hem tingut pluja , a partir d’ara el cansament s’anirà acumulant i farà un pèl més difícil el nostre objectiu final . Ja amb el grup una mica estirat , tot veient la serp de llum arribem a Sant Llorenç Savall , km 41 , estem tot just al mig de la travessa , sabem que es a partir d’aquí que comencen les dificultats per a tots , alguns més que d’altres, però el fet de fer pinya estem segurs que ens farà ser més forts.

El grup segueix unit però a partir d’ara el rítme l’ha de marcar cadasqú per tal de fer més fácil aconseguir arribar allà on volem , tenim molta sort en que el nostre amic Pau fa de nexe d’unió entre tots plegats . A partir del km 50 una bona pujada ens recorda encara més el cansament acumulat .

Ja som al km 57 , el conegut com a avituallament dels Donuts , són les 3 de la matinada , el cansament ara si és evident , en tothom , també en les nostres assistències , que malgrat tot ens segueixen donant el suport i l’escalf que ens ajuda a seguir endavant , l’equip segueix sencer malgrat les butllofes , algun que altre dolor als genolls o turmells o el defalliment psíquic que en algun que altre moment tots tenim, però , un cop passat aquest punt, es pot tenir la seguretat de que ja tenim l’objectiu a tocar .

Passem per Vacarisses , km 70 , aquí fa força fred , les cames , tot i estar cansades i endolorides s’enfilen ja sense que ningú ho aturi cap a Montserrat , per aquí toca xafar força asfalt , es va fent de dia , el paisatge no és una meravella però ben aviat podem veure al davant el màssis de Montserrat .

Arribem a Monistrol ja ben de dia , vora les 8 del matí, fem parada tècnica per a recuperar forces i reagrupar-nos una mica , alguns membres del grup han anat tirant . A la poca estona ens decidim per embatre el darrer obstacle de la marxa , la pujada fins al Monestir , sabem que només són 4 quílometres però que la pujada continua els fa força llargs , tot plegat en una horeta i quart ja som dalt , allí ens espera la gent del grup que ha anat arribant i els familiars que aquest any si poden estar al capdamunt de les escales d’arribada , tenim notícies de que el Jordi Rull també està certament a prop , i en poc més de mitja hora podem confirmar que el darrer dels integrants del grup que hem sortit del Brull fa cap al seu objectiu final.

Aquí desplegem una bandera commemorativa d’aquesta caminada , fem les fotos de rigor amb els familiars que ens esperen , i anem marxant a buscar un descans que a hores d’ara se’ns fa precís .

Tot plegat una experiència plena de esforç, companyia i solidaritat que han aplanat el camí per a que els 17 membres del CEP i la assistències que ens acompanyaven haguem pogut gaudir del plaer que dóna haver acabat de nou aquesta marxa tan arrelada al nostre país.