Trail Running

Crònica de La VIII Cursa de la Cameta Coixa

03/03/2016

Som a finals de febrer i com cada any per aquestes dates toca una cita ineludible per als  amants de la muntanya  a la comarca veïna de la Ribera d’Ebre , es tracta de la cursa/marxa de la Cameta Coixa  aquest any en la seva vuitena edició.

Això doncs , sense caldré matinar massa , enfilem un grupet  de gent cap a Miravet, allí comprovem l’ambientàs d’una de les curses més concorregudes del circuit de les Terres de l’Ebre  amb  600 participants entre els que fan  la cursa i  la marxa.

Avui el dia despunta fred , de fet  a Miravet  el temometre està per sota dels 2 graus negatius, però amb la previsió de que la calor ens acompanyarà durant els 21 Km  que ens han de dur de nou a la zona de recollida dels dorsals , la plaça de l’Arenal.

L’escalfament , com ja fa dos anys  , el tenim assegurat.  Un cop  tenim   el dorsal a les nostres mans cal enfilar la primera pujada del dia , i es que  la sortida es farà des d’un dels monuments més emblemàtics de les nostres comarques , el Castell de Miravet.

Un cop  arribats a l’entrada del Castell podem veure a una colla de figurants que ens transporten a altres èpoques , l’ambient i el lloc  transformen la sortida en quelcom  espectacular  i engrescador. Un cop dalt toca  xerrar una estona tots els falsetans que  aquest dia de febrer ens hem decidit a fer  una estona d’exercici, som una bona colla , entre cursa i marxa , hem arribat a la desena.

Ara si ja hi som , la cursa esta a punt de sortir ,  només fer-ho enfilem la primera pujada de la cursa , no ens dona temps a pensar-hi , però en els propers kilometres haurem de pujar i baixar diverses vegades , cosa  que converteix la cursa en un veritable trencacames,   després de baixar per primer cop per un terreny força inòspit  torna  a arribar  una nova pujada , tot baixant per segon cop comencem a gaudir d’un paissatge  boscos a tocar del riu Ebre , al final d’aquesta baixada  gairebé podem tocar el riu , en l’avituallament cal agafar forces  ja que d’aquí a uns metres començarà la cronoescalada  que ens durà a la  pujada més forta de la cursa  , es tracta de recorré  gairebé 2 Km que ens duran fins  a l’Atalaia , punt més alt de la cursa amb 340 m ,  som  al quilometre 14 , encara ens queda un terç de cursa per davant .

Tot just abans de fer el cim  podem girar el coll i gaudir d’unes vistes magnífiques  del pas del riu Ebre per la comarca veina , ara toca enfilar  1 km de cresta força tècnica  , tot el que hem pujat ara toca baixar-ho , pensem que ja hem fet el més difícil , però el recorregut ens ofereix una nova pujada just en el quilometre 19 ,   que en aquestes alçades de cursa se’ns fa  força feixuga , un cop dalt    ja podem veure el Castell de Miravet ben a la vora  cosa que ens fa pensar , aquest cop de manera certa,  que tenim el final ben aprop, i es que un cop feta la baixada ja gairebé toquem  el final , aquest cop no toca tornar a pujar al Castell, com altres edicions , sino que enfilem fins a la vora del riu per agafar els primers carrers empedrats que ens portaran al centre del poble de Miravet , una baixadeta més i ja som a la plaça de l’Arenal  on ens espera una gran animació per a corredors i visitants que ens fan pensar a tots plegats que l’any vinent hi tornarem.

Un cop a l’arribada ens assabentem que un falsetà ha guanyat la cursa cadet , l’Adrià Gelonch ,   la resta dels que hem fet la cursa i la marxa  podem dir  que hem gaudit d’una cursa amb un bon desnivell , corredora , en definitiva  intensa   i que ens ha deixat molt bon gust de boca , una experiència que us animem a provar alguna  vegada.