Trail Running

ULTRA,HALF I TRAIL MUNTANYES COSTA DAURADA

09/04/2015

El cap de setmana del 28-29 de març es va fer la cursa HTMCD de 46 km i 2550 m de D+, que anava de Vilaplana a Prades. La veritat que passava per uns paratges espectaculars del Baix Camp i l’Alt Camp. Dir que hi participaven també altres companys del CEP, com el Manel Ruiz, Francesc Parellada, Jordi Barceló i jo mateix.

el mateix dia també es feien diferents curses amb representació del CEP, com la UTMCD de 90 km on hi havia el Josep Maria Just i Xavi Domènech. La TMCD 10 km amb la participació del Joan Carles Barceló.

Aquesta cursa era un repte molt important i especial per mi, perquè aquesta distancia no l’havia corregut encara i sobretot perquè era un repte que no havia pogut complir fa dos anys, ja que 3 o 4 setmanes abans de fer aquesta distancia vaig tenir la lesió al genoll que em va deixar un temps fora de combat.

Anava a fer-la amb un company del CEP el Manel. El fet que vingués el Manel em va ajudar a afrontar la cursa amb més tranquil•litat els dies previs, fins i tot als moments previs, ja que ell és ja un expert en aquestes distancies i el ritme amb que cal fer-les. A mi em feia molta por l’arrencada de cavall i l’arribada de ruc, ja que jo estic més acostumat als 20-25 km que es fan més ràpids.

Es va donar el tret de sortida a les 12 del matí, així que quedava gairebé tota la tarda de recorregut. La gent, tot i això, va sortir com un tret (jo a roda del Manel sinó hagués fet el mateix).

El primer tram, Vilaplana-La Mussara 4.7 km i uns 680 m de D+.

Era un tram molt dur i poc corredor sempre en pujada. A base que anàvem pujant podíem gaudir d’unes vistes del Baix Camp espectaculars (molt recomanable). Aquest tram el vàrem compartir amb el Manel. Varem fer-ho en 58 min, gairebé 7 minuts menys del previst.

El segon tram, La Mussara – L’Albiol uns 8 km i 395 m de D+.

Era un tram en baixades i pujades curtes, gairebé tota l’estona sota la serra de la Mussara amb un camí força xulo per fer en alguna caminada i poder gaudir de les vistes i la natura amb més tranquil·litat. Tot i que no hi havia molt desnivell no era massa corredor.

Aquí em vaig separar del Manel a la baixada, la costum de córrer com a una cursa més curta em va deixar emportar …. Va haver un moment cap al km 10 que vaig pensar “vaig massa ràpid” i em vaig frenar, vaig pensar amb l’Armand i el tema de controlar les pulsacions i així ho vaig fer, intentant mantenir les 160 puls./min.

Vaig arribar a l’Albiol amb 2h 5 minuts, 20 minuts menys del previst.

El tercer tram, L’Albiol- Mas Forés (Alcover) uns 5.5 km tots de baixada.

Possiblement el tram menys bonic de la cursa, gairebé tot en pista. Excepte el primer tram de sortida de l’Albiol que era una sendera força xula, on s’havia de passar algun que altre rierol.

Aquí em va avançar molta gent, ja que n’era conscient que anava més ràpid de l’esperat, a més, em molestava la sabata (i no volia parar). Vaig utilitzar sempre el pensament positiu (recomanat pel llibre “Corrent Cap a l’Impossible” i alguns amics que l’apliquen a la vida) i em va anar força bé “Mira ja he fet 1/3 de la cursa”……

Això sí, Mas Forés és molt bonic amb molta aigua (un lloc per visitar amb tranquil•litat).

En aquest tram portava 2h 43 min al km 19 i posició 71. 32 minuts menys del previst, això m’anava ballant pel cap i la por de córrer més del compte (per no pagar-ho després amb una pájara de por).

El quart tram, Mas Forés (Alcover) – Mont-ral uns 6 km tots de pujada amb 580 m de D+.

un tram tot per sendera, molt maco pel mig del bosc, passant pel costat de salts d’aigua (que només vaig veure de reüll).

En aquest tram, vaig poder comprovar el que últimament veig, i és que pujo molt millor que baixo. Vaig avançar força gent, cosa que em feia por, perquè, tot i que de cames em sentia molt bé, encara no havia fet la meitat de la cursa, i estava encara dins de la distancia habitual a la que estic acostumat (cert que a ritme més tranquil, però……).

En arribar a Mont-ral, amb una pujada fins al poble de les que anima (per dir alguna cosa….positiva), ens esperava un bon avituallament. On em vaig menjar 3 mini entrepans de NOCILLA (sí 3), dos galetes de xocolata i perquè no hi havia res més amb xocolata. També vaig aprofitar per posar-me bé la bamba bé, per tal que no em molestés més (sí ja portava uns quants km amb la molèstia).

En aquest punt, ja teníem la meitat de la cursa, 24 km i portava 3h 50 min en posició 58. Just una hora menys del previst. Aquí vaig pensar inicialment, faré figa, però ràpidament vaig pensar en positiu (sempre positiu… ), aquesta distancia, ja està feta.

El cinquè tram, Mont-ral Capafonts de 10 km i 360 m de D+.

Gairebé tot el tram per senderes molt boniques. Vam passar per uns paratges molt bonics, en realitat espectaculars, per dues roques foradades, vistes de l’Aixàvega molt xules.

Només sortir de l’avituallament em vaig notar pesat i vaig pensar si patirem…. però curiosament al començar a pujar les cames es van posar bé.

vaig poder compartir un trosset de recorregut amb un noi de Mora d’Ebre (Ribera Trail) i una bona estona amb un noi de Montblanc que vam estirar-nos mútuament en molts trams. En aquest tram també vaig patir un moment crític probablement per falta d’hidratació, i sent-ne conscient vaig ràpidament beure bastant isotònic que portava i en 5 minuts ja tornava a estar bé.

Ja de baixada cap a Capafonts també força xula i tècnica, algun avís de que les cames començaven a pesar, així que vaig afluixar una mica. A Capafonts vaig veure una trucada del Manel però no hi havia prou cobertura i no ens enteníem, algo dolent pressentia…

Capafonts ja era al km 34 amb 5h 26 min. En aquest punt portava 50 minuts menys del previst, aquí havia passat factura el moment de baixon, la baixada amb avís de rampa (en realitat sol va ser una petita sensació però…) i que vaig perdre 5 min passant-me un dels camins i havent de tornar enrere. Anava en la posició 46.

El sisè tram, Capafonts – Tossal de la Baltassana d’uns 9’5 km i 650 m de D+.

Tot en pujada per sendera i camins. Sensació de sortir de l’avituallament pesat (igual que a Mont-ral), però a més, la mala sensació de no haver parlat amb el Manel…. Un altra vegada en la pujada vaig anar posant-me bé (curiós en aquestes alçades de cursa) i vaig pujar una mica el ritme.

Pendent del mòbil vaig veure cobertura i vaig aprofitar. La mala noticia era que el Manel havia abandonat per una doblegada de turmell que li havia provocat un esquinç i ja m’esperaria a Prades.

Aquí em faltaven 10 km per l’arribada, vaig pensar immediatament amb el Pau, que m’havia deixat el llum de posició per la nit. I em vaig dir a mi mateix “no la vull fer anar”, vaig decidir que aquests 10 km havien de ser deixant-ho tot (tenia l’estranya sensació de sentir-me bé i fort, i també una mica de por de fer figa, però el pensament POSITIU em va deixar portar). Vaig deixar de banda les pulsacions i demés.. I la veritat, com em trobava bé, a la pujada vaig començar a apretar i avançar gent (tampoc tanta però psicològicament anava bé pensar que eren un munt).

Fins arribar al Tossal de la Baltassana (punt més alt de la cursa i del Baix Camp amb uns 1230 m d’alçada). En aquell punt era el Km 43 i portava 6h 46 min. Era 1 h i 10 minuts menys del previst. Posició 39.

El seTè tram, Tossal de la Baltassana- Prades d’uns 3 km tots de baixada.

La majoria en un senderó dels corredors. Tot i que últimament no baixo massa bé (d’ençà de la operació al genoll la baixada em molesta i em fa por) vaig decidir que ho deixaria tot. I així va ser. Sorprenent-me molt d’encara tenir forces i de gairebé ni patir.

En arribar a Prades hi havia molta gent esperant a la plaça i animant, que feia que la última pujadeta la fessis al 100% (no sé d’on sortien les forces, era com si t’espenyessin) i corrent força (o almenys a mi m’ho semblava). Final amb un temps de 7 h 9 min. I 36ª posició. (1 h 15 minuts menys del que pensava).

Les Sensacions de l’arribada van ser de felicitat, fins i tot ganes de plorar, em va venir al cap la lesió i el que no havia pogut fer 2 anys abans. Tot el temps d’estar parat,.. la recuperació (la por de no tornar a córrer) i l’entrenament per poder-ho fer. També vaig tenir un pensament per la família que m’aguanta aquestes animalades, així com pels companys de CEP amb els que compartim moltes converses i estones d’aquest esport tant maco i d’amics que m’animen i em transmeten bones vibracions i sensacions.

EL MILLOR:

Que en tota la cursa gairebé no vaig tenir sensació de patiment (de vegades he tingut pitjors sensacions en curses més curtes).
El resultat de l’esforç dels últims mesos hagi tingut la seva recompensa.
Que el genoll que em feia por no aguantés aquest esforç, ha aguanta com un campió.

EL PITJOR:

Se’ns dubte la lesió del Manel i que no hagi pogut acabar la cursa. Molts ànims company i que en 2 dies tornem a la guerra.

L’ANÈCDOTA:

A la sortida de Capafonts, portava el mòbil darrere a la motxilla, no volia parar per treure’m la motxilla. Vaig tractar d’agafar-lo corrent i forçant el braç cap a l’esquena i gairebé m’agafa una rampa al braç. No vaig tenir rampes a les cames després de km i km, però si em descuido tinc rampes al braç.
Vaig trobar un jove conegut durant el recorregut (vell conegut de Valls, el Magrinyà petit, que petit que és el món, anys sense veure’ns i ens trobem perduts per aquestes muntanyes de Déu).
Al km 40.5, veig un cartell que posa Tossal a 5.3 km (sabia que del Tossal a Prades encara en quedaven 3) això eren gairebé 49 km, primer pensament UFFFF, però després vaig pensar ara ja sóc aquí, no vindrà de 2 o 3 km. Resulta que no es seguia la ruta que marcava el cartell……..

COSES QUE HE APRÈS

El POSITIVISME és necessari per no patir, i veure el costat positiu de les coses i que t’ajudi a seguir endavant amb energia. Tant a les curses com a la vida.
Del company Armand a regular les pulsacions per tal que el cos aguanti.
Que l’esforç sempre té la recompensa.

Salut, cames i muntanya.

Jordi Rofes.