Excursionisme Trail Running

XIX TRAVESSA FREDES PAÜLS 2015

10/06/2015

Són les 2 de les tarde , arribem a Paüls el Sergi i l’Armand , al cap d’una estona apareix per allí l’Oriol i un cop dalt del bus que ens durà a Fredes veiem treure el cap al Rafa . Són gairebé les tres , el bus es posa en marxa  cami de Fredes , tenim per davant més d’una hora i mitja de viatge  que aprofitem , uns més que d’altres , per a fer una becaineta , ens posem en alerta  tot just abans d’arribar a la carretera estreteta , ja dins a la comarca del Baix Maestrat dels Ports de Castelló , al parc natural de la Tinença de Benifassà ,  una carretera que pujarà de cop gairebé mil metres de desnivell per dur-nos fins als 1090 m d’alçada on trobarem Fredes.

El viatge ,una petita odisea , però tot just passat 2 quarts de 5 de la tarda ja som al punt de sortida , recollim la tarja de la travessa i ens fiquem a l’ombra , ja que tot i l’alçada fa força calor, ens hidratem , xarrem i veiem arribar al Rafa  que venia amb un altre bus . Fem les fotos de rigor i vora a tres quarts de sis  ens posem a la cua dels 460 valents, la meitat d’altres anys , segurament per la coincidència amb la final de la Champions,  que hem decidit emprendre aquest any aquesta travessa.

Comencem de forma tranquila un recorregut  corredor  que ben aviat  ens duu al punt més alt de la travessa, és el Coll del Manado , al km 5, ens trobem a 1265 m , el punt més alt de la Travessa, a partir d’aquí  continuem els alts i baixos per una zona boscosa , passant per algún Prat  fins que arribem al km 10 , allí trobem el primer avituallament  , som al mas del Sargento. En aquest punt ens retrobem el Rafa i l’Armand , l’Oriol ja deu ser lluny i el Sergi comença a carburar.

Aquí ja trobem un grup bastant homogeni , d’un rítme similar , amb ells anirem plegats , amb alguna que altra separació , fins a la fi del recorregut.

Ara portem una hora i mitja de temps i les cames  no es queixen però comencen a notar-se , al cap d’una estona ,després d’una bona estona de pista en baixada,  al km 18 trobem el primer punt de control , és la Font de la Llagosta , tenim l’ambulància i un nou avituallament , allí trobo al David , un company de les Terres de l’Ebre que ha pres mal al turmell , ell no podrà seguir , segur que l’any vinent es voldra treure l’espina .

I com tot lo que baixa torna a pujar , estem tot just a 1000 m d’alçada , arriba una de les pujades més costerudes de la Travessa , el Coll de Pallers , la final de la Champions ja està en marxa i el Barça ja guanya 1 a 0 , En Puyal ens va possant al dia , arribem al cap damunt de la pujada , el cap comença a donar voltes , i comença a pensar que potser no l’acabarem , per sort el trobar companys de viatge fa replantejar la situació , són uns xics de la Ràpita , m’afegueixo al grup ara que la nit s’està apropant , són gairebé les 10 de la nit i estem al refugi del Mont Caro, quilometre 27,  aquí trobo a l’Eva , em comenta que l’Oriol ja ha passat fa estona , em dona ànims per seguir , i el Rafa que arriba al cap de poc  acaba de donar forma al grup que reemprendrem la sortida del refugi del Mont Caro uns 15 minuts després , el Barça torna a guanyar  gràcies al gol de Suàrez que hem pogut veure en directe.

Sortim caminant , ara ja no podem parar fins a Paüls, ja no hi ha marxa enrrere, el Rafa estira del grupet , estem escoltant els darrers minuts de la final de la Champions , finalment un nou gol i final del partit , apaguem la ràdio i anem per feina,  ara en som sis , també s’ha afegit una xica , ens posem en contacte amb el Sergi , per referències el tenim a uns 10 minuts, no més. Al Rafa , que és el que està més fort del grup , ja no el veig , ha tirat avant i ja no tindrem més notícies d’ell, l’Oriol a aquestes alçades ja deu divisar  Paüls ben a prop.

Arriba de nou una pujada una mica durà , al cap damunt trobem un punt d’autoservei d’aigua, som al quilometre 30 al Coll de Llinars .  Bevem amb ganes perquè ja ens han dit que després estarem 12 km sense poder disposar d’aigua i això pot ser un problema.

I després trobem una baixada força correderà per un senderó que ens durà fins al refugi de les Clotes , un nou punt de control , som al quilòmetre 35 , també trobem café , conyac i pastes , però no hi ha aigua , tots els que passem per aquest punt en fem referència , no costava res tenir-ne alguna garrafa i més quan falten 8 quilometres per al proper avituallament líquid.

Ara torna la pujada , el terreny es cada cop més escarpat i sense bosc , el cansament ja fa estona que apreta , els quadriceps i els bessons es comencen a queixar , però el cap està seré i amb ganes de tirar endavant . En poca estona ja veiem Alfarà al fons i en una estona , per primer cop el nostre objectiu , Paüls. Anem pujant , la gent de davant , coneixedira del terreny  va dient , aquesta és la darrera pujada , però la darrera no arriba , anem caminant per la carena que ens dura del Collet de la Miranda al Coll de l’enrajolada , on ens comenten que l’any passat va fer tant de vent , avui  no en fa ni gota ,   la set va fent que esperem que arribi l’avituallament líquid però som conscients que encara falta estona.

Ara ja som al quilòmetre 40 ,al Coll de l’enrajolada,  per fi hem acabat de pujar ,  i ara si que toca baixar deixem el GR 7 que ens ha portat fins aquí i agafem un PR a mà dreta que ens durà fins a Paüls, comença un senderó en baixada força pronunciat que afavoreix alguna relliscada de cadascú de les 10 persones que conformem el grupet. Per fi arribem al punt d’aigua , ja era hora , el cert es que hem passat una mica de set. Portem gairebé 8 hores de travessa i gairebé 43 quilòmetres.

A partir d’aquí s’inicia una pista , mig terra mig asfaltada , que en baixada va apropant-nos a l’objectiu . Sento que algú crida el meu nom , vet aquí  que el Sergi m’ha agafat , com ell va dir  ha anat de menys a més i podem fer-nos companyía els darrers dos quilometres que ens porten fins a l’entrada de Paüls , a 274 m sobre el nivell del mar ,  després de 8hores i 40 minuts de travessa .

El Rafa fa una estona que ja ha arribat , però ja no el veiem i al móbil trobem  un Whassap de l’Oriol  que està fent l’últim beure al pavelló de Falset que està de festa després del triomf del Barça a la Champions , per tant hem fet un poker amb els 4 integrants del CEP que sortiem a la travessa , tots  hem acabat , cadascú segons les seves facultats , per tant  cansats però contents enfilem la carretera cap a casa , amb la feina feta i amb la satisfacció d’haver fet una travessa llarga, amb bones vistes  , entretinguda ,  amb dia i nit  que us aconsellem  que si algún dia en teniu oportunitat  feu , nosaltres , algún dia potser hi tornarem .

 Que vagi molt bé . Salut i,cames i muntanya !