Excursionisme GENERAL Trail Running

XX REUS PRADES REUS

16/06/2016

Crònica XXena Reus-Prades-Reus

Som al primer cap de setmana de Juny i ens disposen a encetar el mes fent una marxa ja clàssica a les nostres contrades. Per fer-ho ens apropem a la comarca veïna del Baix Camp , concretament a Reus i des d’allí una colla de CEPaires ens disposem a afrontar 55 quilómetres que ens portaran pels paisatges frondosos que volten la població de Prades.

Amb gairebé 1000 participants aquesta prova s’ha convertit amb una de les de mes afluència de la zona , la majoria de participants són caminadors però també hi ha qui té presa per arribar a l’hora de dinar . Es el cas nostre , el Pau de bones a primeres ens diu adèu i fins aviat, ell té trobada familiar a migdia , el Pedro també i el José Mari , el Sergi , l’Emili i l’Armand ens prenem les coses amb més filosofia però amb ganes de fer un temps digne.

Així que bon pas iniciem la sortida que durant els primers gairebé 8 quilómetres ens duu per asfalt fins a la població veïna de Castellvell i les seves urbanitzacions , es a partir d’aquí que iniciem un camí veïnal que ens durà fins al primer avituallament just al Coll de Batalla, ara ja portem uns 10 quilómetres , tot travessant diversos cops la carretera que puja a Prades , arribem a les antenes de La Mussara , en menys de tres hores ja hem fet la part més costeruda de la Marxa , aquí trobem un bon avituallament on aprofitem per omplir la panxa amb un entrepà i alguna cosa més .

Ara la calor ja comença a apretar , ja sabiem que arribaria , es un altre element a tenir en compte ja que de ben segur que en parlarem durant les llarges hores que queden per davant. Seguim enfilant el camí que ens durà fins a Prades , allí arribem a l’hora prevista , dos quarts de dotze , sabem que el Pau ja fa estona que ha passat , nosaltres fem la parada tècnica pertinent , les fotos de rigor i una mica de menjar per afrontar el que ens queda , a hores d’ara som gairebé a la meitat de la prova.

Tot sortint de Prades la calor es fa més suportable , som a 950 metres d’alçada i això s’ha de notar , toca sortir per una zona boscosa que ens portarà fins a la propera població , La Febró, parada de 5 minuts i reposició de forces i a torna-hi, ja hem superat els 31 quilómetres i tenim per davant la darrera pujada seriosa de la marxa, hem de pujar fins al Coll de l’Agustenc i apretant com apreta el sol , és la una del migdia , cal que ens ho prenguem amb calma .

Ara si que toca enfilar la baixada , passem per la vora del refugi de la Mussara i agafem el senderó que pel camí de les Tosques ens portarà fins a Vilaplana. La baixada la fem a bon ritme , això fa que sobre 2/4 de 3 de la tarda ja hi haguem arribat. Nou avituallament i apa , , ara ja sabem que queda poc però que el que queda entre l’asfalt, la calor , el cansament i un paisatge no massa engrescador , se’ns farà una mica pesat .

El Jose Mari va estirant del grup , com tira el punyetero , i els altres el seguim tot marcant un ritme força bo , el terreny pla ho permet però el cansament ja fa de les seves , deixem enrere l’Aleixar , control número 8 , estem a 10 quilómetres de l’objectiu.

El sol segueix apretant però una mica d’airet salva la cosa , sabem a més que ja arribem , passem pel darrer avituallament a la Boca de la Mina , des d’allí tot passant pell llarg passeig, en que agraïm l’ombra d’aquests plataners que hi ha , divisem l’asfalt de la ciutat , ja entrem a Reus , allí una furgoneta groga ens anima , vet aquí que el Pau i companyia ens donen ànims per enfilar el darrer tram de la Marxa, anem baixant fins al punt d’on a les 7 del matí enfilavem el camí que ens havia de dur a a recórrer aquest grapat de quilòmetres, a l’arribada la millor de les rebudes , tots tres , el Jose Mari , el Sergi i l’Armand travessem la línia d’arribada amb els més joves de la colla .

En definitiva , una marxa distreta , amb trams molt bonics de fer i que la bona companyia a fet més que agradable , una bona pedra de toc per preparar-nos per la propera , aquesta més llarga , però que segur que espenyant entre tots acabarem .

Res més , Salut i muntanya !!!!